Caras de Gargallo

Aquesta obra està influida per les máscares que té l'autor Pablo Gargallo, aquesta influéncia prové de l'utilització del buit en l'obra.

Les obres està fetes amb cartró pluma i tires de filferro que uniràn les plaques utilitzades. Cal remarcar que la mida no superarà el tamany real del cap i el material definitiu serà completament de coure. No té molta importància la llum, el color de l'obra o la textura, sinó que el protagonisme estarà donat per el buit i el volum de l'obra que farà un joc en la visió del espectador.

L'obra simplificarà el rostre huma d'una manera geométrica utilitzant el concepte cóncau i convéxe. Trobem que el rostre humà pasa a ser simplificat en els quatre sentits principals que podem reconeixer, gust(boca), olfacte(nas), oïda (orella) i vista (ulls). Aixó farà que la part sobrant, es a dir el buit tingui una importancia nula en el rostre huma i només servirà per unificar aquests sentits, lo veritablement important.

Piràmides del món modern

Analisí formal

L’obra està formada per dos plans inclinats de forma triangular que crean dues piràmides, una més petita a l’interior i una més gran a l’exterior, aquestes pirámides serán d’alumini cosa que farà que tiengui un color únic, el mateix de l’alumini, i la seva textura sigui totalment llisa per dins i una mica més rugosa per fora. La iluminació serà una de les parts més importants en l’obra ja que tindran molt de significat i les diferentes superficies i textures crearàn un lloc de reflexos molt variat i interesant. Serà tant important la llum ámbiental com el focus de llum interior que crearàn ombres i llums molts vistoses .
Aquesta obra està pensada per ubicarla en una plaza d’una gran ciutat envoltada de gratacels, i a una mida universal, l’escala podría ser 1:3. Es una obra geométrica al utilitzar formes geometriques rectes bàsiques com pot es el triangles, a més a més permet la interactuació de l’individu al poder voltejarla i ficar-te en mig de les dos piràmides per formar part dela mateixa obra. Aquesta qüestió i la de la llum variant faràn que l’obra sigui singular i variant constantment.



Justificació de l’obra

L’obra està relacionada com el nom indica, el pas de l’historia desde els inicis fins al món modern. Per aixó he agafat un símbol d’una de les primeres civilitzacions, com es el cas de les piràmides, per crear l’obra. La gran importancia dels reflexos exteriors serà per la visualització d’un entorn globalitzat, socialitzat i que destrueix el medi ambient mica en mica, per aixó el reflex no es del tot nítid per estar sobre una superficie rugosa que simbolitzat el continuu cambi que presenta l’entorn i que mai serà el mateix; si la comparem am un reflex que donaría una antiga piràmide sería de eternitat, buit, medi ambiental etc. Amb aquesta comparació podem trovar la importancia en el pas del temps i que alhora a donat transformacions constant en el nostre entorn. El reflex interior llis i perfecte que ens permet tenir diferents punts de vista només girant sobre un mateix ens crea la idea de globalització i d’ampliació visual i el trecament de fronteres, a més a més el reflex perfecte ens mostra la idea de l’individu definit ben delimitat i classificat en la societat canviant de l’exterior, podriem atribuir-la com una cova que ens protegeix del canvi i ens permet aturarnos en el pas del temps veient desde una mateixa posición el que pasarà, com si fos un somni o una premonició del futur. La importancia del focus interior serà per la creació d’ombres allargades i estilitzades de la superficie fent referencia a la importancia a lo desconegut i interior que hi ha dins de nosaltres enfront l’individu que es queda petit.

Tribut a les quatre grades de MACBA

Es tracta d'una obra on la importancia recau sobre les ombres i les siluetes dels objectes o personatges representants. Es una instalció que estaria situada dins la sala d'un museu. Trobem al centre un focus de llum amb una instalació en forma de cuadrat amb unes modificacions per poder crear les ombres de les escales, aixo crea un efecta doble, si no esta encés, les siluetes unicament formen una moviment de un moviment de skate, i si encenem aquesta llum trobem les siluetes, saltan les escales. Les siluetes simbolitzen a skaters importants que han saltat aquestes escales amb moviments molts complicat del skate.
L'obra es un tribut a les cuatre grades de MACBA que trobem darrera del Museu d'Art Contemporani de Barcelona i que han estat fons de grans videos de skate. Amb aquesta obra també bull recolzar el renom de Barcelona com a capital del Skate per la quantitat de spots i skaters estrangers que visiten Barcelona per grabar; i també per defensar el món del skate moltes vegades etiquetat com a una activitat de delincuents i no com un art que es pot exposar en un museu.

Dualisme entre el ànima i cos

Elements i descripció de l’escultura

L’obra escultorica consta de tres cubs units entre sí formant així una estructura rectangular coronat per un cub més petit, cada cub tindra al interior un altre cub central units al cub exterior a partir de filferros, meny el cub superior que tindra el seu cub petit fora pel seu significat. Els cubs exteriors no seràn tancats, es a dir tindràn dos costats paral•les oberts per tal de veures el cub interior.
Pertant així veiem una escultura amb volums plans ja que els cubs exteriors estan format per làmines de cartrò pluma i els cubs interiors són cubs fets amb cartulina de manera que es buit per dintre. També podem dir que es un volum obert perquè els materials utilizats son lleugers i es fa servir el plan per contruir-lo.
L’escultura estarà situada a un espai urbà, pertant es uns escultura urbana que pot anar ubicada enmig d’una rotonda de manera que hi haurien diferentes punts de vista, aixó faria un lloc optic, peró per situarla al carrer els materials hauren de ser de ferro per ser resistent i bastant més gran per destacar de l’entorn.
Com he esmentat si volem situar l’obra en una rotonda l’escultura tindrà una visió circumdat en la que l’espectador la podra envoltar de manera que podrà obtenir diferents puns de vista i així jugar amb l’òptica de l’espectador.
En aquests cas parlem d’una escultura de volum fic i estàtic, con té moviment propi, es a dir el moviment el farà el espectador. Podem destacar que al tratarse de una forma molt simple com el cub serà una obra en equilibri per l’igualdat de lineas horitzontal i vertical, però podem accentuar el seu estat estatic al veure una forma rectangular que farà que l’obra s’allargui. Tot i aixó l’obra ens presenta a partir dels tres cubs un moviment de l’acció que descriu l’escultura.
La llum serà ambiental al estar situada al aire lliure, la llum no jugarà un papel molt important a l’obra, només destacar l’oscuretat del cubs interiors als cubs exteriors i el cub petit exterior.
L’escultura estarà treballada amb materials molt bàsics com la cartulina o el cartrò pluma. Al ser materials débils utilitzarem cuter o tisores. El filferro unira els dos cubs atravesant-los. Pertant l’acabat serà del color propi del material, el color dels cubs petits interiors tindràn una certa importancia en la simbologia i significació







Explicació de l’Obra

L’obra s’anomena, ‘El dualisme entre ànima i cos’, aquest nom serà per el tema que tracta l’obra. El dualisme de l’ánima i cos es un tema tractat desde l’antiguitat començat pels pitagorics i més tard agafada per Plató. Es un tema molt polemic ja que parla de la relació que hi ha entre el cos i l’ánima. En l’obra he plasmat el pensament de l’antropologia de Plató, el qual deia que el cos era una presò de l’ànima.
Així que en la meva obra podem veure a la planta inferior un primer cub exterior (cos) que está unit a un cub interior (ànima) per uns filsferros atrevesats, amb aixó bull representant la condició d’empresonament de l’ánima de manera que no es pot escapar per la dureza i flexivilitat del filferro, el cub interior serà negre representant la pobresa de l’ànima al estar empresonada. A la segona planta un cub exterior (cos) que está unit a un cub interior (ànima) peró que ha trencat algunes dels filsferros, significat així que el cos s’esta deteriorant i que no falta molt perque l’ànima sigui alliberada. El color del cub interior es blau oscur simbolitzant una petita millora en l’ànima al estar eliminant la part del cos imperfecte per Plató. A la tercera planta observem un cub exterior (cos) sense cap mena de cub interior i amb els filsferros trencats, simbolitzant que l’ànima a escapat del cos, així que el cos esta mort. L’obra està culminada per un cub petit que serà el que ha escapat al morir el cos i es lliure, el seu color serà blanc simbolitzant la puresa de l’ànima al ser lliure. L’obra també simbolitza el pas del temps, l’envelliment d’un cos fins a la seva mort.

Repetición del modulo

A partir de la repetición de un mismo modulo, en este caso de un triangulo isósceles, hemos creado esta obra.

Earth y Land art

Earth Art y Land Art: Arte en tierra y paisaje
A medida que pasan los años el arte en proceso se vuelve más abstracto y parco en sus materiales. Los artistas se sienten enclaustrados en sus talleres y galerías y deciden salir a la calle en busca de nuevas formas y materiales.

De esta forma, los materiales estarán sacados de la naturaleza exclusivamente. Utilizando rocas, hojas, pétalos… y el taller será la calle; la naturaleza, el paisaje.

A finales de los años 60 en Europa y en Estados Unidos comienza una nueva etapa para el arte pocesual: El Land Art y el Earth Art. El primer término es acuñado en Europa y el segundo en Estados Unidos.

El Land Art, en Europa, es más bien un arte de paisaje. Los materiales no son solamente sacados de la naturaleza ya que se trata de utilizar el entorno como un espacio manipulable para crear arte. Transforman el entorno.



En Estados Unidos, el Eart Art es más minimal si cabe. Solamente utilizan materiales naturales. Se trata del arte en la Tierra, lugar contenedor de las obras de arte.



Este movimiento generó un conflicto acerca de la propia naturaleza del arte. El taller se abandonó y por tanto el objeto artístico, al estar en grandes espacos abiertos y tener materiales naturales, no era perdurable. Los espectadores aprecian el Earth y el Land Arte a través de fotografías y videos; es decir, filtros externos. De esta manera, el lado comercial pierde relevandcia y genera un importante debate